En aquesta tercera sessió hem començat treballant centrant-nos en la pelvis. Hem fet diveros exercicis per adonar-nos del paper que juga la tota la part de la pelivs i el baix ventre quan parlem i projectem la veu, hem pogut veure que sota del melic hi ha l'inici de les cordes vocals i quan agafem aire i fem determinats sorolls els músuculs d'aquella zona responien d'una determinada manera. Ens hem imaginat el baix ventre com una mena de teclat d'on sorgia la veu.
Després de tenir una mica més de consciència sobre el paper del baix ventre i la pelivis hem pogut veure un nou recurs : el plom. El recurs del plom consisteix en buscar una determinada posició de la pelvis per trobar el centre de gravetat de la cintura pelviana, per fer-ho imaginem que la pelivis és un recipient que té un plom en el seu interior: caminem drets procorant que el plom no es desplaci i asseguts al terra sentim que el plom sustenta l'eix.
Aquest recurs ens ha fet veure com d'essencial és treballar la pelvis, ja que en ella és on comença la veu. Una altra cosa que he acabat d'entendre amb aquesta sessió és la importància de la consciència hem de saber allò que fem bé i allò que no per poder-ho repetir, els recursos ens ajuden a posar un nom i prendre consciència d'allò que estem fent bé, per això són tan importants alhora de treballar la nostra veu.
Per acabar la classe hem treballat un exercici amb la R. L'objectiu d'aquest exercici era observar la vibració de la llengua i el control de la projecció del so. El que hem fet ha sigut fer diferents sons amb la R (més curts més llargs, aguts, greus...) que havien de seguir el moviment dels nostres braços, si pujàvem el braç la nostra R també pujava, era més aguda. Aquest exercici ens ha sigut molt útil a l'hora de veure el nostre propi control d'un so i també per la projecció, molts de nosaltres ens hem adonat que la nostra R no seguia els nostres moviments.
Vull finalitzar el diari d'aquesta sessió amb la frase de la setmana: "Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cent-peus ni va saber caminar". Des del meu punt de vista aquesta frase ens està parlant de la consciència. Estem tant acostumats a fer algunes accions que ja les he automatitzat i no tenim consciència del nostre propi cos. Quan ens adonem de què fa el nostre cos, som conscient de les seves parts, punts de contacte... aleshores se'ns obra un nou món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada