Hem començat aquesta cinequena sessió parlant sobre La mirada del artista. En aquesta "performance" resumidament, apareix la parella de l'artista que feia anys que no veia. La part interessant d'analitzar aquesta escena és que sense necessitat d'escoltar l'artista podíem transcriure la conversa perfectament, a partir dels seus gestos, postura, expressions...
Seguint amb la importància delquè diu el nostre cos, hem continuat amb una activitat que precisament es basava en això: centrar-nos en el que comunica el nostre cos. En aquesta activitat hem interpretat 4 personatges diferents, el cap, el pit, el digestiu i la pelvis. Cada persona es mou d'una manera diferent, donant importància a una part diferent del cos. Hi ha persones que es mouen a través del pit, d'altres a partir del cap... Fent aquest exercici hem interpretat els 4 personatges, d'aquesta manresa podíem veure amb quin ens sentíem més còmodes amb aquins se'ns feia més díficil interpretar...
Després entre tots hem dit com ens sentíem fent cada personatge i què ens transmitia cada un. Aquesta part m'ha semblat molt interessant, ja que per alguns un personatge els transmitia característiques i sensacions negatives (prepotència, autoritat...) i en canvi d'altres tot el contrari (seguretat, intel·ligència...), és curiós veure la perecpció de cadascú. Despres hem vist què significava cadascun dels personatges:
-Cap: motiva tot allò relacionat amb el pensament, la part cognitiva.
-Pit: té a veure amb el món de les sensacions, món sensorial. Prefereix l'experimentaciño per sobre de la teoria.
-Digestió: s'associa amb disfrutar de la vida.
-Pelvis: gent territorial.
Provar diferents personatges ha estat una manera d'adonar-nos que els nostres moviments diuen molt i que transmeten coses molt diferents a la gent que ens està escoltant i mirant. Fent-los m'he adonat que amb els personatges del cap i pit potser és on m'he sentit més còmode, en canvi fent el de la pelvis m'he sentit molt incòmode i com si estigués fent "el ridícul". El digestiu m'ha estat indiferent.
A partir d'aquest exercici hem arribat a la conclusió de que hem d'intentar ser més conscients del què comunica el nostre cos. Treballant amb nens (i amb persones en general) s'ha d'anar molt en compte perquè pots transmetre alguna cosa que faci que els nens no se sentin còmodes, hem de controlar les nostres expressions i moviments.
Per útlim, hem provat un nou recurs: estrenar vestit. Aquest recurs consistia en moure'ns i actuar imaginant que estrenàvem un nou vestit. Fent-ho ens hem adonat que ens sentíem més segurs, poderosos, la majoria hem relacionat aquesta "actuació" amb adjectius positius. És un recurs útil perquè en una determinada situació hi pots pensar i actuar com ho hem fet, a més a més també m'ha semblat una activitat divertida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada