Sessió 6: 19/2

En aquesta sessió ens hem centrat en els paràmetres del so, és a dir quins són aquells apsectes de la nostra veu que fan que percebem un missatge o un altre. Hem posat en comú aquests elements i hem fet un llistat:

- Intensitat

- Ritme

- Estabilitat

- Altura del so

- Velocitat

- Articulació

- Inflexions de la veu

- Silencis


Tenint en compte tots aquests paràmetres hem fet un exercici per posar-los en pràctica. L'exercici consistia en dir el següent embarbussament: Un rus, que és ros, té un ris i està al ras sense fer res. La gràcia d'aquest exercici és que havíem de dir la frase jugant amb la velocitat, els silencis, l'articulació per donar un missatge determinat (ràbia, enamorament...). Encara que pugui semblar molt fàcil, fent-ho ens hem adonat que no ho és tant, ja que a molts la frase ens sonava igual i pels altres era impossible de dir què volíem transmetre. No obstant, aquest exercici ens ha estat molt útil a l'hora de veure que una mateixa frase pot ser percebuda de moltes maneres i pot voler dir coses totalment oposades depenent de com la dièm. 

Una de les coses que m'he donat compte fent l'exercici és de la impotància dels silencis. Quan intentàvem transmetre un missatge determinat, molts acabàvem fent la típica cantarella molt artificial, en canvi afegint-hi silencis en llocs determinats de la frase, aquesta canviava totalment de sentit i sonava molt més natural.

Per acabar la sessió amb petits grups hem fet un darrer exercici. Aquest es tractava de comprendre un missatge a partir d'un idioma inventat. Una persona havia d'explicar una història amb un idoma inventat i els altres havíem d'intentar entendre què ens estava intentant dir. Depenent de com utilitzava els paràmetres de la veu, percebíem missatges determinats. Fent aquest exercici t'anadones que sense entendre res del que t'estan dient pots fer-te una idea del que t'estan transmeten a partir de la veu.

Com  a reflexió final he de dir que d'una banda he trobat aquests exercicis molt interessats però per l'altra banda, també m'han servit per adonar-me que quan vull donar un  missatge determinat (per exemple vull transmetre por) em surt molt artificial, és a dir, quan havíem de dir l'embarbussament amb ràbia al meu cap em sortia molt bé però quan ho deia amb veu alta m'adonava que no s'acabava d'apreciar què volia transmetre i em quedava molt artificial.




Comentaris