Aquesta setena sessió ha estat una mica diferent ja que ha sigut la nostra primera sessió presencial, per tant aquest cop hem fet els exercicis al gimnàs veient-nos les cares.
Vam començar la sessió estirats sobre les nostres esterilles tenint consciència del nostre cos i els punts de contacte, després vam començar dient amb veu alta el so de "nnnn". S'ha de dir que estàvem una mica freds i el so no acabava de sonar bé, ho fèiem molt fluix i sense intenció, per això vam escalfar fent cercles amb els braços, picant-nos suaument el cos, corrent sobre d'un mateix punt... Un cop fet axiò vam tornar a l'activitat insistint amb el so nasal amb diferents vocals. Per seguir treballant vam fer l'exercici que s'anomenava: La roda dels sons. Aquest exercici consistia en dir el so nasal però aquest cop afegint-hi vocals, na, ne, ni, no i després dèiem el nostre nom, aquest exercici l'acompanyàvem amb moviments de braços que il·lustraven el camí de la nostra veu, aquests moviments ens ajudàvem a projectar bé la nostra veu.
La gràcia del exercici és que un cop havíem projectat bé la veu dient na, ne ni, no, al afegir el nostre nom sonés de la mateixa manera. A moltes persones ens va passar que el nom no el dèiem de la mateixa manera, sonava més baix o dit amb més velocitat, per adonar-nos vam fer-ho un per un. Un cop fet l'exercici amb el nom hi vam afegir un bon dia x2 al final de tot, aquest bon dia s'havia de dir com si cantéssim el primer amb moviment de braços i el segon sense, un atre cop l'objectiu de l'exercici era que projectessim igual totes les parts de l'exercici, és a dir, que el na, el nom i el bon dia sonéssin amb la mateixa inteció i que cap "caigués".
A primeres l'exercici pot semblar molt senzill però a l'hora de fer-lo te n'adones de la dificultat. En el meu cap era fàcil però quan em va tocar fer-ho sola vaig notar com la meva veu queia i totes les parts de l'exercici no les projectava igual, a més al fer-ho prensecial també vaig sentir una mica més de vergonya i crec que per això també em va costar més.
Vam acabar la sessió dient una frase que cadascú ens havíem preparat individualment de tres maneres diferents. Altre cop em va passar el mateix de sempre, al meu cap i a casa meva es veia claríssim el que volia transmetre, en canvi quan ho vaig fer a la classe les 3 frases em van sonar força igual. Crec que la dificultat d'aquest exercici és que et quedi natural perquè sentint els meus copanys vaig adonar-me que tothom tendia a fer una cantarella que era molt artificial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada