Sessió 8: 5/3

Aquesta vuitena sessió, que ha estat la nostra segona presencial ha estat la última abans del test i dels exercicis de prova.

Hem començat la classe estirant-nos sobre l'esterilla de panxa enlaire per sentir els punts de contacte, tenir consciència de la respiració, senitr la sensació del nostre cos (sentim que ocupem molt o poc?) i deixant relaxar els punts que no toquen el terra.

Després d'això hem passat a fer l'exercici que ens havíem de preparar que era parlar sobre un tema. Ho han fet dues companyes i hem pogut escoltar els consells i recomanacions que se'ls hi donava. L'activitat no ha tingut massa "èxit" perquè no ho ha volgut fer més gent (en el meu cas a mi m'ha fet una mica de vergonya perquè com ningú volia sortir) i hem passat a una altra activitat. Al ser la sessió abans de l'examen hem practicat una mica les dues activitats que sortiran la setmana vinent, sobretot la que consisteix en projectar la veu des de diferents postures (amb el cap a terra, a quatre grapes, a la japonesa i de peus).

Després per continuar amb la projecció de la veu hem dit un embarbussament per parelles, cadascú deia una part. A l'hora de dir l'embarbussament que era el de: Pere Parets pintors premiats per Portugal (...), cada persona individaulment pensava amb un recurs dels que hem treballat per projectar la veu. En el meu cas he pensat en el de la pantalla. Arribats aquest punt que ja hem treballat tots els recursos he arribat a la conclusió que aquest és el que em va millor, ja que se'm fa molt còmode fer-lo i la projecto millor la veu. En canvi, quan fèiem el recurs de la cistella m'anava molt malament perquè tallava les paraules i no projectava bé o el recurs de la roda de sons que tampoc m'acaba d'anar del tot bé perquè sóc molt descordinada i he d'estar molt pendent de les meves mans.

Un altre exercici que hem treballat seguint amb la projecció de la veu ha estat el de dir un per un el nostre nom i cognom però sense les consonants i després dient-ho normal. La gràcia del exercici és que els dos cops sonés igual. A mi el primer cop, o sigui sense les consonants, m'ha sonat més sonor que el segon. Quan m'ho han dit ho he intentat repetir i ja m'ha sortit millor, el que passa és que no he sapigut identificar el que he fet diferent, jo crec que he pensat més en la paraula i en marcar més les lletres.

Després hem passat a fer un altre exercici que ha consistit en seguir la veu de la Cecília. Tota la classe repetíem el que ella feia, hem comencat amb les R, deprés hem fet alguns la i finalment tots junts hem fet una espècie de cançó on repetíem cada seqüència dos cops, un cop ja ens la sabíem fèiem el primer tros cantat normal i el segon baixet. Sincerament aquest exercici m'ha agradat molt, sovint em fa molta vergnya cantar perquè desafino molt però al fer-ho tots junts crec que ha sigut divertit a més a més, s'ha notat molt el canvi, ja que al principi ho fèiem fluixet i sense ganes i al final es veia molt més clara la nostra intenció de projectar i la nostra veu s'escoltava més unficada com a grup.

Hem acabat la sessió amb una activitat que ja hem fet varis cops que és la de dir una frase amb diferents actituds. Personalment tot i ser el tercer cop que fem aquesta activitat, he de dir que encara no m'ha acabat de sortir del tot bé. Al primer cop no se m'ha notat cap emoció ni què volia transmetre, en canvi el segon quan la Cecília s'ha acostat a mi i m'ha dit: "diga-m'ho a mi", la frase m'ha sortit molt millor, més natural, amb expresivitat.